diumenge, 11 d’abril del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
Les Cartes
La carta, lletra, missiva o epístola és una comunicació escrita de caràcter interpersonal i de contingut molt variat, segons si es tracten temes personals, comercials, administratius....
La carta formal té unes característiques molt rigoroses, tant pel que fa a l'estructura com a la redacció de la informació.
Estructura de la carta formal
- Nom i adreça de qui envia la carta. Aquestes dades són impreses en el paper de la carta quan es tracta d'un organisme oficial, una empresa...
- Nom, càrrec, si s'escau, i adreça del destinatari
- Salutació. Fórmula de cortesia adient al to de la relació que s'expressi en el cos de la carta.
- Cos. La redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. per aconseguir-ho cal partir d'una organització lògica del text en què, per mitjà de paràgrafs breus i separats, es distingeixin els tres grans blocs d'informació: introducció, exposició i conclusió. Per tant, abans de començar a escriure, cal seleccionar la informació i ordenar-la. és útil servir-se dels marcadors textuals següents:
-
- Introducció. amb motiu de, a causa de, l'objectiu principal de, em proposo explicar, aquest escrut tracta de, em dirigeixo a vostè per...
- Exposició. En primer lloc, d'una banda, per començar, d'entrada...
- En segon lloc, d'altra banda,respecte a, quant a, pel que fa a, en relació a...
- En darrer lloc finalment, per acabar...
- Conclusió.Així, per tant, doncs, en conclusió, en conseqüència, és per això que...
- 5. Comiat
- 6. Signatura. Signatura a mà de qui escriu la carta, nom i cognoms i, si s'escau, s'hi fa constar el càrrec.
- 7. Data. Localitat, i després d'una coma, la data.
- 8. Post scriptum (PS), anomenat també postdata (PD). Paràgraf afegit al peu de la carta.
què necessitem per fer una carta
1. Ganes de dir coses i algú per explicar-les. 2. Ganes d'escriure 3. Bona lletra 4. paper, un sobre i un segell 5. El servei de correus en ple funcionament
dimarts, 26 de gener del 2010
FEM UN CURTMETRATGE!
La següent activitat la realitzarem en grups cooperatius. Es tracta de fer una pel·lícula de ciència ficció.
El guió de la pel·lícula s’ha de basar en la següent situació:
“...us trobeu a l’any 2.492. Fa 1.000 anys es colonitzava el continent americà i just l’any del seu mil·lenari, els països més rics del planeta fan realitat un dels projectes més ambiciosos de la humanitat...colonitzar l’espai.
Vosaltres sou la primera generació en desembarcar a la Lluna després de molts anys d’adequació del mòdul Lunar GAIA per a que hi visquin humans..”
El curt que heu de filmar ha de ser d’uns cinc minuts de durada i en aquest curt hi heu de reflectir com seria un dia normal en el mòdul lunar.
Un cop heu realitzat el guió us heu de repartir les següents tasques:
· El guionista. És la persona encarregada d’escriure el guió.
· Dibuixar les escenes que filmareu (storyboard o guió gràfic). Per a facilitar la feina de filmació va molt bé dibuixar les escenes de la pel·lícula. És molt important que en aquestes vinyetes apareguin els decorats o ambients i també els enquadraments, angles de visió, etc.
· El productor. És la persona que s’encarrega dels aspectes organitzatius de la pel·lícula.
· El director. És la persona que dirigeix la filmació. Dona pautes als actors i a l’equip tècnic. Utilitza com a “xuleta” el guió gràfic (storyboard).
· El càmera. És la persona encarregada de filmar la pel·lícula. Segueix les ordres del director de fotografia (en el nostre cas serà la mateixa persona).
· Els actors. Fàcil...són les persones encarregades d’interpretar els personatges de la pel·lícula.
Com veieu; fer una pel·lícula comporta molta gent i organització. Aquí ho hem simplificat moltíssim ja que en una situació real és molt més complexa.
Podeu consultar a: http://es.wikipedia.org/wiki/Cine
dimarts, 19 de gener del 2010
La Poesía. Versificación castellana.
El arte de combinar rítmicamente las palabras no es lo único que distingue a la poesía de la narrativa, pero hasta mediados del siglo XIX constituía la mejor forma de diferenciar ambos géneros. La versificación tiene en cuenta la extensión de los versos, la acentuación interna y la organización en estrofas.La rima (coincidencia de las sílabas finales en versos subsiguientes o alternados) es otro elemento del ritmo, igual que la aliteración, que es la repetición de sonidos dentro del verso, como en éste de Góngora: «infame turba de nocturnas aves», donde se repite el sonido ur y también se juega una rima asonante en el interior del verso entre infame y ave. La rima es consonante cuando todas las letras de la última sílaba coinciden en dos o más versos próximos. Se llama asonante cuando sólo coinciden las vocales.
La poesía en lengua castellana se mide según el número de sílabas de cada verso, a diferencia de la poesía griega y de la latina, que tienen por unidad de medida el pie, combinación de sílabas cortas y largas (el yambo, la combinación más simple, es un pie formado por una sílaba corta y otra larga). En la poesía latina los versos eran frecuentemente de seis pies.
Por el número de sílabas, hay en la poesía en lengua castellana versos de hasta 14 sílabas, los alejandrinos. Es muy frecuente el octosílabo en la poesía popular, sobre todo en la copla. Las coplas de Manrique se basan en el esquema de versos octosílabos, aunque a veces son de siete, rematados por un pentasílabo. A esta forma se le llama «copla de pie quebrado». La irregularidad silábica es frecuente, incluso en la poesía tradicional. Por ejemplo, en poesías de versos de once sílabas se pueden encontrar algunos de diez o de nueve.
Las estrofas (grupos de versos) regulares, de dos, cuatro, cinco y hasta ocho versos o más corresponden a las formas más tradicionales. El soneto, una de las más difíciles formas clásicas, se compone de catorce versos, generalmente endecasílabos (once sílabas), divididos en dos cuartetos y dos tercetos (estrofas de cuatro y de tres versos), con distintas formas de alternar las rimas.
La alternancia de sílabas tónicas (acentuadas) y átonas (sin acento) contribuye mucho al ritmo de la poesía. Si los acentos se dan a espacios regulares (por ejemplo, cada dos, tres o cuatro sílabas), esto refuerza la musicalidad del poema. Mantenida esta regularidad a lo largo de todo un poema, se logra un efecto muy semejante al del compás musical.
dimarts, 12 de gener del 2010
Relatos breves
Franz Kafka,
Un artista del hambre
Un día, un inspector reparó en la jaula y preguntó a los mozos por qué no aprovechaban aquella jaula tan buena en que únicamente había un podrido montón de paja. Nadie lo sabía hasta que por último, uno, al ver la tablilla del número de días se acordó del ayunador. Revolvieron con horcas la paja, y en medio de ella encontraron al ayunador.
- ¿Estás ayunando aún? - le inquirió el inspector -. ¿Cuando vas a terminar de una vez?
- Perdonadme todos -musitó el ayunador, pero solamente le entendió el inspector, que tenía el oído muy cerca de la reja.
- Por supuesto -contestó el inspector, poniéndose el índice en la sien, para indicar así al personal el estado mental del ayunador-, todos le disculpamos.
- Toda mi vida deseé que admirarais mi resistencia al hambre -dijo el artista del hambre.
- Y la admiramos -repúsole el inspector.
- Pero no tendrías por qué hacerlo - dijo el ayunador.
- Bien, de acuerdo, no lo admiraremos -repuso el inspector-; pero ¿por qué no hemos de hacerlo?
- Porque me es imprescindible ayunar, no puedo evitarlo -dijo el ayunador.
- Eso es evidente -dijo el inspector-, pero ¿por qué no puedes evitarlo?
- Porque -dijo el artista del hambre, alzando un tanto la cabeza y hablando en la misma oreja del inspector para que no dejaran de oírse sus palabras, con los labios alargados como si fuera a dar un beso-, porque nunca encontré comida que me agradara. De lo contrario, créeme, no habría hecho ningún cumplido y me habría hartado como tú y los demás.
La Poesia Visual
Joan Brossa ha estat un "poeta" que ha impregnat de poesia moltes disciplines...ha estat "poeta" quan feia cinèma, quan feia música, quan feia sextines, sonets, poemes visuals.Els seus poemes visuals són plens d'enginy i creativitat. "Clica" sobre el nom de Joan Brossa per descobrir el seu univers creatiu!
dimarts, 8 de desembre del 2009
El còmic
Les Web 2.0 ens ofereixen una quantitat infinita de recursos. En aquest cas tenim un conjunt de webs que ens permeten treballar el llenguatge escrit i visual: els còmics.
En aquestes webs haureu de fer un registre on segurament us demanaran algunes dades (entre elles el correu electrònic). Feu el registre i podreu gaudir del recurs.
Visiteu la web que més us interessi i fabriqueu un petit còmic. En aquest cas el tema és lliure. Tot i així tingueu cura del llenguatge escrit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
